Avui tocava fer la videoconferència pel projecte Apadrina, però no he pogut assistir m’ha sabut molt greu. Els motius han sigut justificats, han operat a la meva àvia de càncer de bufeta com ja vaig esmentar anteriorment, ha sigut un dia molt dur, de molts nervis i plors, però després d’una llarga espera, anem cap a casa tranquil·les i sabem que està en bones mans. Demà tornarem a buscar-la i cap a casa, amb això del Covid-19 no l’hem pogut veure després de l’operació, hem hagut de fer una videotrucada per dir-li que tot està bé que estem molt tranquil·les, que l’estimem moltíssim que és una gran lluitadora.
En realitat jo no estic gens tranquil·la, a vegades m’agradaria tindre la força suficient per poder tirar cap endavant, em considero una persona molt sensible i no sé com puc afrontar tot això, estic bastant perduda no veig el final, a més començo a tindre problemes de salut, per més que intento no aconsegueixo retirar els pensaments dolents, que he de fer… bona cara?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada