Després d'aquest temps per fi ha arribat l’hora, per fi torno a les classes i amb moltes ganes. Aquest dematí he llegit dos documents sobre la lectoescriptura perquè a la sessió d’avui farem un debat.
Estic una mica nerviosa per veure com acaba el dia, ja que hauré d’estar quasi tota l’estona en moviment i vinc d’estar en repòs, l'únic que feia era caminar per la meva casa i fer deures.
Com ve sabeu treballo en una escola amb diversitat el que em fa arribar tard cada dia a l’escola, arribo al voltant de les 15:30 hores, avui és el primer cop d’aquest any que arribaré a l’hora d’entrada i amb el protocol del COVID, sé que les coses han canviat, he arribat abans i no veia a cap company/a, he enviat un missatge per veure si m’havia equivocat de dia o que passava fins que he tret el cap per mirar la porta del darrere i efectivament allí estaven, he anat cap allà, tots s’han alegrat molt de veure’m i m’han preguntat com estava i com me n’havia anat, vaig estar parlant amb les professores i va haver-hi una frase que no em va agradar gaire, jo sabia que m’havia perdut moltes coses, però no tenia sentit el que em va dir, “Sandra, pots fer una rosa o algú de Sant Jordi”, no entenia bé el que volia dir amb això perquè em vaig currar moltíssim el Photocall de Sant Jordi, però vaig pensar pot ser no ho ha vist ella, llavors no li vaig donar importància perquè estava bastant desubicada.
En arribar a classe vam començar a fer una mica d’introducció, ja que l’altre dia ja van estar fent un petit debat. Hem acabat fent una xerrada, posant experiències pròpies amb infants, a mi per exemple m’ha ajudat a saber unes pautes pel meu cosí en sortir de classe trucaré a la meva tieta perquè les segueixi. També hem estat parlant sobre el mòdul que ens havia semblat i que canviaríem, considero que a pesar de tota la feinada que hem fet tot ha tingut el seu pes i significat i hem après molt en aquesta assignatura, però el cançoner el faria al principi de trimestre abans de començar les pràctiques, perquè si vas i te les aprens, però si ja partim d’una base per tant crec que és molt millor, ja que vas més preparada.
Per últim m’he assabentat que és l’última setmana de classes, no m’ho puc creure ara mateix ha sigut molt important per a mi per una banda pensava, d’aquí a poc temps ja tenim el títol d’educadores, però per l’altra deia tan de pressa no vull que s'acabi trobaré molt a faltar l’escola després de quatre anys que porto estudiant al Miquel Tarradell no em crec que ja hagi acabat.
Quan he arribat a casa després de l’escola no sentia res, tot el cos em feia molt de mal, però he de lluitar és l'última setmana, l’últim esforç i no vull faltar més, vull estar al costat dels meus companys/es els últims dies de classe i gaudir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada